I. REVOLUCIÓ RUSSA
1. LA CAIGUDA DE L'IMPERI TSARISTA
A RÚSSIA
1.1. L'IMPERI DELS TSARS
Al
començament del segle XX, l'Imperi Rus presentava aquestes característiques:
 |
| Tsar Nicolau II |
• Una
economia molt endarrerida basada en l'agricultura. Uns pocs aristòcrates
eren els propietaris de la terra, mentre que els pagesos estaven sotmesos
a un règim gairebé feudal.
• Poques zones
industrials. Els obrers (proletaris)treballaven a les fàbriques per
sous molt baixos. La força política que representava el proletariat era el Partit
Socialdemòcrata Rus, que el 1912 es va dividir entre menxevics (moderats)
i bolxevics (radicals). Els bolxevics, liderats per Lenin, volien
impulsar a Rússia una revolució obrera.
El
1905 hi va esclatar una revolta que exigia la fi de l'autocràcia
tsarista. Els obrers, pagesos i soldats es van organitzar en consells (soviets), però el tsar va
clausurar el Parlament (Duma) i no dugué a terme cap reforma.
1.2. LA REVOLUCIÓ BURGESA DE FEBRER DEL 1917
La
participació russa a la Primera Guerra Mundial va fer augmentar el malestar de
la població: es van produir desastres militars, s'hi va escampar la fam
i van créixer les protestes exigint el final de la guerra i del tsarisme.
Pel
febrer del 1917 va esclatar una revolució que va provocar l'abdicació de
Nicolau II i la proclamació de la república. El nou govern
provisional va iniciar reformes per convertir Rússia en una democràcia
parlamentària.
1.3. EL GOVERN PROVISIONAL
A
causa de la lentitud de les reformes el descontentament va créixer i els
soviets s'enfrontaren al govern. Els bolxevics es van guanyar el suport
dels soviets, i el seu líder, Lenin, va proposar sortir de la guerra i
instaurar un govern d'obrers i de pagesos.
 |
| Lenin, líder dels bolxevics |
2. LA REVOLUCIÓ
BOLXEVIC I LA GUERRA CIVIL
2. 1. LA REVOLUCIÓ OBRERA D'OCTUBRE DEL 1917
El
25 d'octubre els bolxevics, amb el suport dels soviets, es van aixecar
i van aconseguir el poder.
Lenin
va
formar un govern obrer i va aplicar les primeres mesures
revolucionàries:
•
Van expropiar les terres per repartir-les entre els pagesos.
•
Les fàbriques van passar a ser controlades per comitès obrers.
•
Rússia va sortir de la Primera Guerra Mundial i va perdre territoris (Tractat
de Brest-Litovsk amb Alemanya, 1918).
A
les eleccions per a l'Assemblea Constituent del novembre els bolxevics,
només amb un 25% dels escons, eren majoria a les ciutats i a les zones industrials.
Per poder
imposar la revolució obrera, Lenin va dissoldre l'Assemblea i va posar fi al pluralisme
polític.
2.2. LA GUERRA CIVIL (1918-1921)
El
1918 va esclatar una guerra civil entre els partidaris del tsar, que van formar
l'Exèrcit Blanc, i els bolxevics, que en van crear un altre, l'Exèrcit
Roig, dirigit per Trotski.
Els
bolxevics van guanyar i el seu partit, que havia adoptat el nom de Partit
Comunista, va monopolitzar tot el poder.
Per
abastar les ciutats es va instaurar el comunisme de guerra (nacionalització
de la industria i col·lectivització de la terra).
2.3. LA FORMACIÓ DE L’URSS
El
1922 es va crear l’URSS (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques).
Era un Estat federal governat per un únic partit, el Partit Comunista de la
Unió Soviètica (PCUS), i un Parlament, el Soviet Suprem.
 |
| Les repúbliques soviètiques a partir de 1922 |
Aquest
sistema polític totalitari defensava la dictadura del proletariat: el
poder l’exercia el Partit, representant dels obrers, la majoria de la població.
3. L’URSS DE STALIN
3.1. LA PUGNA PEL PODER
El
1924, en morir Lenin, dos dirigents del PCUS, Trotski i Stalin, es
van enfrontar per assolir el poder.
 |
| Stalin, Lenin i Trotsky |
A
partir del 1927 Stalin, que era secretari general del PCUS, es va convertir en
el principal dirigent de l'URSS i en el líder indiscutible. Trotski es va exiliar
i va morir assassinat el 1940 per ordre de Stalin.
3.2. LA DICTADURA ESTALINISTA
Stalin
va exercir una dictadura personal (estalinisme) i una dura repressió.
Va fer empresonar o executar tots els opositors (processos de Moscou,
1936-1938) o els va deportar a camps de treballs forçats (Gulag).
3.3. EL SOCIALISME EN UN SOL PAIS
Per
poder consolidar el socialisme, Stalin va intentar convertir l'URSS en una gran
potència industrial. El resultat va ser una ràpida industrialització i
un gran creixement econòmic.
El
seu model econòmic es basava en tres pilars:
•
Una economia planificada i dirigida per l'Estat per mitjà de plans
quinquennals.
•
La col·lectivització de l'economia. Es va prohibir la propietat privada.
La terra, les fàbriques i els transports eren propietat de l'Estat.
•
Prioritat de la industria pesant, la producció d'energia i la
construcció d'infraestructures. La falta de béns de consum va deixar
desateses moltes necessitats de la població.
II. CRACK DEL 29
4.
ELS FELIÇOS ANYS VINT
4.1 . ELS EUA, PRIMERA POTÈNCIA MUNDIAL
Els
Estats Units van sortir beneficiats de la Primera Guerra Mundial perquè
havien venut aliments, armes i productes industrials als aliats. Van acumular
la meitat de les reserves mundials d'or i es van convertir així en la primera
potència econòmica mundial.
4.2. LA PROSPERITAT NORD-AMERICANA
L'expansió
americana es va basar en els canvis industrials, com ara la fabricació en sèrie
o taylorisme, per augmentar la productivitat i reduir els costos. També
va utilitzar l'electricitat i el petroli.
Amb
l'augment del salari dels obrers, la importància de la publicitat, les compres
a terminis i els préstecs bancaris, tothom podia consumir (consum de
masses).
L'època
de creixement va durar del 1918 al 1929: la Prosperitat i el model de
vida americà, basat en el consum i identificat amb la riquesa i el
benestar, es va convertir en un model per tot el món.
4.3. LES DIFICULTATS EUROPEES
Contràriament
a l'expansió americana, Europa va haver de reconstruir l'economia (descens
de la producció, augment dels preus, atur, deutes de guerra...). Va ser especialment
difícil la situació a Alemanya, a causa de les condicions tan dures que
l i va imposar el Tractat de Versalles.
Cap
a la meitat de la dècada del 1920 es van signar el Pla Dawes i els Acords
de Locarno, que van permetre a Europa començar la recuperació econòmica.
5. LA CRISI DEL
1929 I LA GRAN DEPRESSIÓ
5. 1. EL CRAC BORSARI DEL 1929
La
prosperitat va menar a un excés de producció que no s'arribava a vendre
i per això moltes empreses van haver de tancar i l'atur va pujar.
També
va fer que un gran nombre d'americans invertissin en borsa. Però el 24
d'octubre de 1929 (Dijous Negre), a la borsa de Nova York, el
valor de les accions va caure en picat. De sobte tothom volia vendre les
accions i ningú no en volia comprar i la borsa va fer fallida.
Hi
va haver molta gent que es va arruïnar i molts bancs van fer fallida. El pànic
es va apoderar deis ciutadans, que van anar als bancs a retirar-ne els diners.
Els bancs es van quedar sense fons i van haver de tancar.
5. 2. LA GRAN DEPRESSIÓ
La
crisi borsària va afectar la industria, el comerç i l'agricultura i es va
produir una recessió econòmica (Gran Depressió).
El
consum va baixar i moltes fàbriques van tancar perquè no podien vendre la
producció. El 1932 el nombre de desocupats va arribar a 13 milions
als Estats Units, des d'on la crisi es va escampar a tot el món.
5. 3. LA LLUITA CONTRA LA CRISI
El
1932 Franklin D. Roosevelt va ser elegit president dels EUA i va aplicar
un programa de recuperació (New Deal).
Les
principals mesures econòmiques i socials foren:
•
Ajudes a les empreses en dificultats i creació d'empreses públiques.
•
Destrucció dels estocs agrícoles acumulats.
•
Control sobre els bancs per obligar-los a facilitar préstecs amb baix interès.
•
Impuls d'un gran pla d'obres públiques (carreteres, pantans...) per lluitar
contra l'atur.
•
Augment dels sous i reducció de la jornada laboral a 40 hores setmanals.
A
Europa van seguir aquest mateix exemple i, tot i que no es van
aconseguir acords comuns (Conferencia Internacional de Londres, 1933), els
Estats van adoptar unes mesures semblants a les nord-americanes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario