RECURSOS
Com entendre la Primera Guerra Mundial
Imatges sobre la Primera Guerra Mundial
Documental: "La Gran Guerra"
1. Les causes de la Primera
Guerra Mundial
l |
1.2. Cursa d’armaments i d’aliances: El malestar entre les grans potències va originar una carrera d’armaments, amb la fabricació d’armes, la construcció de vaixells de guerra i l’entrenament de tropes (“pau armada”). Alhora, totes les potències es van llançar a un complex sistema d’aliances militars per preparar-se per a un possible enfrontament. Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia van signar la Triple Aliança, mentre França es va aliar amb Rússia i va millorar les seves relacions amb la Gran Bretanya tot signant el pacte de la Triple Entesa a principis del segle XX.
1.3. L’esclat de la guerra: El
28 de juny de 1914 va ser assassinat a Sarajevo (capital de Bòsnia) l’hereu de
l’Imperi Austrohongarès, Francesc Ferran, per un nacionalista serbi. Àustria va
declarar la guerra a Sèrbia, Rússia hi va intervenir per protegir-la i
Alemanya, aliada d’Àustria, va declarar la guerra a Rússia i a França. Els
esdeveniments es van precipitar i, en una setmana, els països van anar
declarant-se la guerra: Gran Bretanya ho va fer quan els exèrcits alemanys van
envair Bèlgica.
Assassinat hereu de l'Imperi austro-hongarès |
2. El conflicte bèl·lic (1914-1918)
La
Primera Guerra Mundial va ser anomenada Gran Guerra. Podem diferenciar en
diverses fases:
2.1. La guerra de moviments: Al
front occidental, els
exèrcits alemanys van atacar França, entrant per Bèlgica i Luxemburg, per vèncer
ràpidament i poder dirigir després tots els seus esforços al front rus. Al
principi aquesta tàctica va semblar que funcionava, però els exèrcits francès i
anglès van aconseguir reorganitzar-se i aturar el progrés de l’exèrcit alemany
a la batalla del Marne. Al
front oriental, els alemanys també van avançar ràpidament al principi, però els
russos van reaccionar i van arribar a les fronteres de l’Imperi Austríac.
2.2. La guerra de trinxeres: Els
fronts es van immobilitzar després dels primers moviments i es van obrir
trinxeres fet que va provocar l’inici d’una fase molt dura, fent-se necessària
la recerca de nous aliats que aportaren més soldats a la guerra com ara Itàlia
que va intervenir a favor dels aliats (1915), mentre Bulgària i l’Imperi Turc
van ajudar les potències centrals. El 1916, els alemanys van llançar una
ofensiva per trencar el front francès, a la batalla de Verdun.
2.3. La crisi del 1917 i la fi de la guerra: Durant l’any 1917
la revolució bolxevic va
triomfar a Rússia i van signar la pau amb Alemanya, però aquest abandonament va
ser compensat amb la intervenció dels Estats Units que, després de
l’enfonsament del transatlàntic Lusitània per un submarí alemany, va decidir
entrar en guerra. El 1918, al front oriental, els britànics, els francesos i
els italians van aturar Àustria i els seus aliats. L’Imperi Austrohongarès i
l’Imperi Turc van demanar l’armistici, mentre al front occidental, els alemanys
van ser derrotats. L’11 de
novembre de 1918 es va signar l’armistici i a Alemanya es va
proclamar la República.
2.4. La guerra a la rereguarda: La
Primera Guerra Mundial va ser un conflicte totalment diferent als anteriors per
la gran mobilització de recursos, la implicació de tota la població civil i
militar, així com els nous mitjans tècnics en transport i armament que
ocasionaren nombrosos morts, mutilats i molta destrucció. Els contendents
hagueren de reconvertir les seves indústries per fabricar armament, demanar
préstecs i substituir la mà d’obra masculina per la femenina a les fàbriques,
mentre a les ciutats s’usaven tècniques modernes de propaganda per mobilitzar
l’opinió pública.
3.Les conseqüències de la
guerra
3.1. Els tractats de pau: El 1919, a la Conferència de
París els països vencedors Estats Units, França, Gran Bretanya i Itàlia van
dissenyar com s’organitzaria la pau. Els més important dels acords va ser el Tractat de Versalles on es declarava a
Alemanya com a únic culpable de l’esclat del conflicte. Per aquest motiu se li
va exigir el pagament de fortes reparacions de guerra. A més es va desmantellar
quasi per complet tot el seu exèrcit. Va haver de cedir amplis territoris i va
renunciar al seu imperi colonial. Els alemanys van considerar aquest tractat
com una imposició humiliant.
A París es van signar altres
tractats: Saint Germain amb Àustria, Trianon amb Hongria, Neully amb Bulgària i
Sèvres amb Turquia.
3.2. Un nou mapa d’Europa: A
més del Tractat de Versalles, els altres tractats es van ocupar dels altres
vençuts, establint el dret de cada nació sotmesa pels antics imperis europeus
de formar un Estat independent, per aconseguir debilitar-los i, fins i tot,
desintegrar-los. l’Imperi Rus va perdre quasi tota la seva costa al Bàltic i va
cedir grans extensions a la nova Polònia. L’Imperi Turc va estar a punt de
desaparèixer per complet. Finalment, l’Imperi Austrohongarès es va desintegrar
i al seu lloc van sorgir estats nous com ara Txecoslovàquia, Hongria i Àustria.
3.3. Les conseqüències socials i
econòmiques: La guerra va causar més de 10 milions de soldats morts en
combat. Cal afegir-hi les víctimes civils afectades per la manca d’aliments i
les malalties i l’elevat nombre de ferits. Es compten, a més, dos milions de
vídues i quatre milions d’orfes.
Les pèrdues materials van
empobrir els estats. Molts pobles i ciutats van ser arrasats i les
infraestructures devastades. Per fer front a les necessitats bèl·liques, es van
haver d’endeutar demanant préstecs a l’exterior.
Tanmateix, la guerra va
beneficiar alguns països neutrals ja que es van convertir en proveïdors de
matèries primeres i d’aliments per als contendents. Un dels més importants van
ser els Estats Units.
3.4. La Societat de Nacions: A
proposta del president dels EUA, es va crear la Societat de Nacions (SDN)
que havia de garantir la pau. Però el fet que els Estats Units no s’integressin,
ni tampoc molts països descontents amb els resultats de la pau, va convertir la
SDN en una organització de vencedors.
No hay comentarios:
Publicar un comentario